Arsèguel d’origen preromà, citat del any 996, situació de on surt el sol nord-oest direcció Toloriu i sud mirant la serra del Cadi Sud-oest on es pon el sol vers la Seu d’Urgell, al poble actualment i viuen uns cent habitants que sols unes 15 famílies i viuen habitualment la resta segones residencies.

El poble es compon de una arquitectura de l’època amb cases de pedra i fusta, cobertes de teula àrab i carrers empedrats
El nucli antic El Castellot restes de una muralla, la Iglesia de Santa Coloma es Romànica del segle XVIII.

El nom d’Arsèguel, que apareix mencionat en 1’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és d’origen pre-romà. Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d’Arsèguel s’integrà al segle XIV al d’Urgell.

És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d’Arsèguel (964). El 1010, el bisbe Sal•la d’Urgell, que mon al castell de Gelida, deixà 1’alou que tenia a la vila d’Arsèguel al seu nebot Ermengol, que el succeí en el càrrec.

El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’0ms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. El fogatjament del 1380 assenyala que Arsèguel era de Jaume Cadell.

El lloc continuà pertanyent a aquest llinatge dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en que la senyoria passa a mans d’un tal Franco Torres (la jurisdicció, ja de forca anys abans, pertanyia al rei).

El 1787 era de Francesc Capdevila. A la fi del segle XVI el castell d’Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588.

El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; final ment el castell es reté i fou destruït. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d’Arsèguel continuà en mans dels Cadell.